Documentar el temps

La fotografia contemporània descompon la realitat del nostre temps a la recerca de paràmetres fonamentals que argumentin el nostre registre visual. Documentar el temps és un dels debats filosòfics intrínsecs a l’ésser humà. Debatre entre el canvi constant i la permanència, representa la por fonamental de la humanitat mateixa: l’ocàs de la nostra identitat, la mort física i digital que podem postergar per mitjans científics o informàtics però que mai podrem evitar. En aquest sentit la fotografia pot ser compresa com un arxiu visual sobre l’esdevenir del temps, i per tant també sobre la mort. La imatge mateixa sembla sorgir de la necessitat de deixar la petjada, el rastre d’allò que inevitablement desapareix. La imatge ens dóna un immutable instant, on passat, present i futur no deixen mai de reconfigurar-se. En aquest sentit també la fotografia ens pot fer reflexionar sobre la realitat, la que va ser en el seu moment, com planteja l’artista Andreu Tusquets en el seu comentari:

“Podem considerar com a probable que una fotografia ens mostra un document de realitat, tant com que resulta igualment probable que continuï eternament ocultant-nos la realitat que va poder ser i mai va ser”.