Adéu estiu, adéu…

Adéu a la platja, a la mar, al calent tacte de la sorra… ja no podrem jugar nus entre les ones. La fi de l’estiu va arribar i tu ja no estàs. Ja no puc veure com el teu cos es dilueix entre les grisenques ombres de la ciutat. Els teus pensaments es preparen per a nous reptes, nous estímuls, noves propostes… Tens el desig d’iniciar una nova vida semblant al record de l’anterior. T’obriràs a experimentar experiències on la meva presència estarà esvaïda i catalogada a un vell arxiu de passat recent. Tot es converteix en una puta merda.
Durant aquests dies de tardor, tornaré a passejar per la vora de la riba de la nostra platja, embolicat entre núvols grisos i un vent fred i hostil. Els meus llavis tornaran a recordar com besaven la teva pell mullada sota aquell sol abrasador… Ara només em queden els petons de la pluja, amb la plena i angoixant certesa que tot s’ha acabat i que en un temps indeterminat, el teu cos s’esvairà com en un miratge en el desert de la meva solitud.

Texte/imatges: Andreu Tusquets.

• 

• 

• 

• 

• 

•