El Senyor Peix viu molt content dins del seu estany

El Senyor Peix viu molt content dins del seu estany. Li encanta passejar tots els dies fent cercles, excepte els diumenges, en què abandona els seus passejos rutinaris i es queda al jardí d’algues per a meditar sobre el sentit de la seva vida. D’alguna manera se sent penedit de no haver anat mai a contra corrent. Mai va tenir el valor suficient per a saltar de l’estany i anar a la recerca d’un gran riu per a viure en plena llibertat.

Ara ja és massa tard, se sent vell i en certa manera s’ha acostumat a saludar tots els dies amb la mateixa cara de peix a tots els veïns de la llacuna. Potser se sent una mica avorrit, encara que en els seus llargs passejos sempre descobreix petits i insignificants detalls que li fascinen. Els altres membres de la comunitat contents amb la seva plàcida vida en l’estany, no es pertorben davant els comentaris del Sr. Peix. Ell s’esforça a comptar els seus descobriments i observacions amb molta grandiloqüència i grans moviments de cua per a impressionar a tots els veïns que es creuen en el seu camí. Encara que el Sr. Peix, sap que a penes li escolten, ja sap que la seva tasca no és important i també sap que ha arribat a la conclusió que és totalment incapaç de fer alguna cosa millor.

Texte / Fotografíes: Andreu Tusquets.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

•